L'ésser viu, i en el nostre cas l'ésser humà, es troba constituït en forma de doble dualitat; la primera està formada per l'Esperit i la Matèria - la Psique i el Soma- i la segona és la seva pròpia gènesi, el Cosmos Univers que l'ha creat, on dins del seu si, genera tot el cicle evolutiu en forma de manifestació quàntica com imatge integral del seu creador. Sense aquesta premissa dual de quatre aspectes que el caracteritza, no és possible comprendre la seva existència i, per això, tampoc la seva salut.

Els éssers vius guarden una perfecta analogia amb el Cosmos Univers, on l'aspecte Univers és allò subtil (l'esperit de la creació, la infraestructura del Tot - l'Holograma-) i el Cosmos és allò groller (el soma -la matèria). Conseqüentment, els éssers vius, indispensablement, hauran de respondre a les lleis del seu progenitor, el Cosmos Univers, per la qual cosa cada individu haurà de guardar una correcta analogia en forma, munió i equilibri entre la dualitat creadora i les parts que el distingeixen com a tal, que són l'esperit i el soma. Dit d'altra manera, una estructura viva haurà de mantenir-se dins del compàs biorítmic del seu Creador, com fos en Ell, al contrari, si es dissocia de la Unitat del Creador, aquest sincronisme entre l'ésser viu (el Microcosmos) i el Cosmos Univers (el Macrocosmos) no podrà establir-se correctament, el que farà que vagi en decrement de la seva salut. El mecanisme de selecció dels elements de l'Univers tendirà a eliminar-lo. Emmalaltirà.

Respecte a tot el que s'acaba d'expressar, interessarà el contingut d'un dels textos xinesos que es troben en el llibre de Su Wen, on l'Emperador Groguenc Huang Di explica: "En un principi la humanitat vivia joiosament sense emmalaltir ja que els individus, dintre els seus cors encara no havien engendrat els desitjos, les enveges, les gelosies i l'egoisme, que conseqüentment el va sumir en la individualitat (allò que divideix i destrueix), dissociant-se del seu progenitor Cosmos Univers, divisió que va repercutir sense poder-ho evitar en la seva pròpia dualitat (psique i soma) com a mal afegit. La seva bondat (la unió dels quatre aspectes) els preservava d'emmalaltir".

Segons sembla, el text atribueix la malaltia tan sols a nivell de sentiments o de psiquisme, i no es refereix directament a cap causa somàtica com a causa primera. Segons deducció del text d'Huang Di, tota la problemàtica de la salut té el seu origen en el grau d'errada de la percepció o la manera de sentir de l'individu, circumscrites a l'àrea mental i la consciència, efectes els quals, es manifesten en el seu comportament. Per aquella causa, la ment dels individus es va debilitar, desproveint-los del necessari equilibri en els seus organismes i deteriorant la seva relació amb el Tot Cosmos Universal. La humanitat, una vegada desvirtuades les seves característiques, a causa del seu anòmal comportament, va quedar abandonada a la seva sort, sota el vendaval de les energies regnats de l'hàbitat, i, al no poder-les assimilar correctament, van provocar importants desequilibris en el seu sistema psicosomàtic, circumstància per la qual van experimentar el fet d'emmalaltir. Situació que s'ha mantingut fins a arribar als nostres dies.


ANALOGIA ENTRE LA DESCRIPCIÓ D'HUANG DI I LA CIÈNCIA ACTUAL.

Dins la ciència moderna trobem dades que poden estar relacionades amb la descripció d'Huang Di, respecte al fenomen de decadència que afecta a la raça humana. Dades que explicarien l'alteració del comportament i de la salut dels individus, fenomen que podria fer-se extensiu a la resta dels éssers vius del planeta. Per exemple, en medis científics s'explica que a la cèl·lula viva els aminoàcids són sintetitzats a partir de l'àcid Ribonucleic (ARN); cada aminoàcid és codificat en l'ARN per una unitat que està composta per tres nucleòtids d'entre quatre possibles, que són: Adenina (A), Citosina (C), Guanina (G) i Uracil (U). Els aminoàcids codificats en l'ARN es troben formats per "paraules" de tres "lletres" anomenades codons, constituïts a partir de l'alfabet A, C, G, U. Per exemple, el codó UAC correspon al Triptòfan.

Existeixen 4 a la tercera potència = 64 codons diferents. Però mentre alguns codifiquen per al mateix aminoàcid, una majoria d'ells no contenen informació genètica, circumstància que podria significar una greu anomalia del sistema genètic si s'entén que aquest model de 64 codons no funciona de manera prou rendible, o sigui, que la nostra genètica podria estar constituïda d'una forma deficient ja que tan sols es codifiquen aminoàcids en un mínim nombre de les 64 possibilitats de les que disposa, on els codons donen aminoàcids repetits, el que significa una gran limitació en la creació d'aquests elements.
Aquesta deficiència podria explicar el fet que els individus mostressin un comportament anòmal acompanyat de l'alteració del seu estat de salut, donat que, entre altres, per exemple, les seves propietats perceptives estarien disminuïdes, causa per la qual no podrien executar correctament la seva funció dins l'hàbitat de la biosfera, medi, que, per altra banda, li resulta un tant inhòspit al no poder adaptar-se correctament a ell. La destrucció del medi natural per part del col.lectiu humà podria ser una resposta davant la dificultat de poder comprendre adequadament el seu veritable protagonisme terraqüi.

De fet, cabrien dues possibilitats, o bé que l'estructura genètica en un determinat moment de l'existència de l'ésser humà hagués patit un deteriorament per causes que desconeixem, o bé, a la inversa, que aquest mecanisme fos encara en període de formació.

No obstant, la descripció d'Huang Di guarda un paral·lelisme amb altres descripcions que es poden trobar en textos també antics. Un d'ells es troba en la mateixa Bíblia quan en ella es relata l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís causada per una anomalia o errada en el comportament, significada en l'episodi de la poma, circumstància per la qual la parella és "expulsada del Paradís". En aquesta descripció Bíblica podem percebre amb claredat que el "càstig" comporta una pèrdua de les seves facultats naturals. Per tot això, cabria pensar que la condició anòmala de les bases de la genètica es troba més a prop de la primera idea, de la que ha pogut existir un motiu per la seva degradació, que de la segona, més còmoda pel llenguatge científic modern.

Resulta igualment curiós el fet al que les dades que subministra la ciència actual coincideixin numèricament amb xifres que es corresponen en el coneixement Xinès més antic, o sigui el que s'ha utilitzat pel desenvolupament de la Bioinformació Analògica, base de la BCQH. Es tracta de les 64 combinacions dels hexagrames del Yi Jing (I-Ching).

Els trigrames (codons) són hexagramàtics ja que cadascun és en realitat una ona de forma de sis bucles, que compren dos diferents estats en un mateix trigrama. Aquest és el motiu de la seva naturalesa hexagramàtica i, per tant, dual. (Veure imatge de l'ona trigramàtica de sis bucles).

En l'equació d'en Fu Xi, tan sols són visibles vuit dels 64 trigrames hexagramàtics encriptats en ella; aquests són els representatius de les formes d'ona més estables dins del conjunt de les 64 variacions de l'Yi Jing (I-Ching). La resta de trigrames hexagramàtics són els que exerceixen l'intercanvi energètic de set fases en mutacions necessàries (l'efecte túnel descrit per la ciència moderna) per a convertir-se en el següent trigrama estable, circumstància per la qual es donen vuit trigrames hexagramàtics per estat, resultant 8 x 8 = 64 (fenomen que s'explica detalladament durant el seminari d'introducció a aquest mètode terapèutic). També a partir de l'equació d'en Fu Xi es pot extreure tota la bioquímica, aquest tema es comenta més endavant en aquest Informe.

Una analogia entre el model de ciència antiga i l'actual, la podem trobar igualment entre el funcionament del sistema psicosomàtic i el dels ordinadors. Així, a l'hora de parlar dels diferents tipus de codis correctors d'errades en informàtica, i ja que són errades les que condicionen el status humà i la seva salut, es pot establir una relació entre ells; per exemple, el que està basat en l'anomenada "Corba de Klein" la qual, dibuixada de forma de pla euclidià, es troba definida per un cos finit de 8 elements (l'equació d'en Fu Xi es troba constituïda per vuit trigrames, i igualment la d'en Wen Wang). Aquest pla conté 8 x 8 = 64 punts (de nou una referència al Yi Jing). El nombre de punts de la corba de Klein és 24 (nombre igual al de la suma dels monogrames dels vuit trigrames de cadascuna de les equacions), que permet construir un codi corrector d'errades eficaç que transforma paraules de longitud 3 (trigramàtiques) en paraules de longitud 24 (de nou la suma dels monogrames de cada equació). (Veure imatge de la "Corba de Klein"). (Veure imatge de Yi Jing "I-Ching").

Tenint en compte l'etiologia de la problemàtica de la salut descrita per Huang Di, i la descripció que de la genètica fa la ciència moderna, podríem concloure que qualsevol simptomapatologia tindrà la seva raó de ser a partir d'aquesta resposta anòmala de l'individu causada pel fracàs genètic que li impedeix percebre correctament el seu estat existencial. Doncs és, des d'aquest estat decadent que l'esperit i la matèria entraran en conflicte entre ells mateixos i també amb el Cosmos Univers. Els éssers humans es veuran en la necessitat d'organitzar-se per defensar-se pobrement de les seves xacres de salut, desenvolupant tècniques terapèutiques que puguin pal·liar, intentar esquivar o controlar, amb més o menys èxit, el seu estat de salut. La qual cosa, curiosament, els apropa cada dia més vers el descobriment dels seus orígens i la seva identitat perduda. Arribarem algun dia a recuperar-la? .

La Medicina Tradicional Xinesa (MTX), i en ella l'acupuntura, seria el model de tècnica que podria servir-nos de referència. La descripció de l'energètica de l'organisme, que ella ens aporta, és una important i extraordinària mostra del coneixement que a la Xina es tenia del funcionament de l'organisme i, conseqüentment, de la salut.

Però els antics Mestres van arribar molt més enllà, i en el desenvolupament integral del coneixement Universal, van donar les bases i el material científic necessari per tal que es poguessin desenvolupar, si cap, altres tècniques més avançades, per tal que, dins de la mateixa línia del coneixement bioenergètic, es pogués avançar en vistes a una solució més definitiva en la recuperació de l'estat d'harmonia universal perdut. La Biocibernètica Quàntica Hologràmica es fonamenta en tot aquest coneixement, i és utilitzada en forma d'un corrector d'errades del sistema psicosomàtic que permet que l'individu, quan entra en ressonància amb la Bioinformació Analògica, estimuli els seus mecanismes o propietats biocibernètiques i bioenergètiques, la seva pròpia bioinformació, augmentant considerablement la seva sincronització amb el referencial perdut, llur identitat amb el Cosmos Univers, a la vegada que amb la seva pròpia dualitat, el que li pot permetre recuperar i mantenir un bon estat de salut.