LA BIOINFORMACIÓ EMESA PELS ÉSSERS VIUS EN FORMA DE RADIACIÓ SUBTIL

La bioradiació se subdivideix en dos nivells. Un primer nivell bioinformàtic procedeix de l'àrea anatòmica del cerebel i, es tracta de la informació psicosomàtica global o holograma individual del malalt/a. La radiació o bioinformació del segon nivell és la que procedeix de cadascuna de les parts i aspectes que composen l'organisme. Cada orgue, cada teixit, cada cèl·lula, emet la seva radiació particular, que el diferencia de la resta. Aquest segon nivell intrínsecament, manca de la bioinformació cibernètica del sistema psíquic, però respon naturalment als seus estímuls per trobar-se immers en ell per efecte de la radiació polsant.

La radiació de la bioinformació està formada com una imatge fractal en moviment en la que augmenta constantment el seu propi ordre, mostrant-se com a un complex d'ones de forma (la bioinformació) constituïda en base binaria que s'estructura trigramàticament i manifesta l'holograma de l'individu que ve reflectit en les equacions de Fu Xi i Wen Wang. La imatge de l'ésser en quatre dimensions. L'Esperit, i la Matèria identificats amb el Cosmos Univers.
Aquesta radiació conté en cadascun dels seus punts una imatge sencera de l'individu que, a manera d'informació integral o holograma, manifesta fins i tot el més detallat i íntim del sistema psicosomàtic, el qual inclou la consciència, revelant el nostre estat de salut. Aquesta radiació és emesa com ones de forma arquetípiques, manifestant-se en ella la mateixa dualitat que estructura a tot l'univers. (Veure imatges exemple de la Bioradiació Hologràmica de l'individu).

OPERAR SOBRE LA RADIACIÓ DE L'HOLOGRAMA DEL PACIENT

De la mateixa manera que un receptor de ràdio reconeix les ones electromagnètiques anàlogues al seu propi sistema captador emeses per una determinada emissora, el nostre sistema psicosomàtic, inconscientment, sintonitza amb senyals que poden ser anàlogues a la seva mateixa naturalesa. És, doncs, d'una manera similar a aquest fenomen com s'origina una simbiosi interactiva entre el pacient i l'equip terapèutic de la BCQH, compost pels senyals o ones de forma de la Bioinformació Analògica desenvolupada amb arquetipus a partir dels trigrames de les dues equacions esmentades.

ANALOGIES

La Biocibernètica Quàntica Hologràmica és utilitzada de manera semblant a la del mecanisme reproductor d'un compact disc (CD), on la radiació que emet el sistema psicosomàtic és a la manera d'un feix de llum com el que emet el díode del lector del CD. Aquesta classe de díode genera un raig de llum làser (llum en estat coherent, sense fluctuacions ni deformacions), que xoca a la superfície del disc perdent el seu estat coherent, deformant-se, adquirint la forma de la informació que es trobava a la superfície del mateix, i que rebotant es projecta cap a un micròfon sensible a la llum que és el que reprodueix les desigualtats (la informació) que el feix del làser ha recollit a la superfície del CD.

D'una manera semblant, la radiació de tipus subtil que emetem els éssers vius efectua la lectura de la Bioinformació Analògica, igualment subtil, continguda en els mòduls que componen l'equip terapèutic de la BCQH, que, una vegada modificada, torna a l'interior del nostre sistema psicosomàtic, on el mecanisme regeneratiu estableix una comparança amb el model captat de Bioinformació Analògica, en estat d'equilibri, posant de rellevància la classe d'errades que patim. El que dóna origen a aquest mecanisme de tipus comparativoretroactiu del sistema regeneratiu, que té referència en el cerebel, s'estimuli notablement i, orientat per la Bioinformació Analògica adquirida per la lectura, executi la funció reguladora.

Aquest fenomen igualment es manifesta quan ens posem davant d'un mirall i ens veiem en ell. El mateix sistema comparativoretroactiu biocibernètic, la ment o consciència, estimulat per la percepció ocular, efectua un control de la nostra imatge, posant de rellevància qualsevol fet que no es trobi conforme a uns determinats patrons de l'estètica, que, mitjançant el nostre mecanisme reflex, immediatament tendim a corregir.

En els dos exemples som nosaltres mateixos els que, mitjançant les nostres pròpies facultats, executem tota la funció correctora, una autorreprogramació, que en el cas exprés de la nostra salut, es podrà interpretar- com una autocuració.

D'igual manera que en l'exemple del mirall o del CD, els elements de l'equip terapèutic de la BCQH no emeten expressament cap radiació.

EL NUCLI BIOCIBERNÈTIC DE L'HOLOGRAMA (NBCH) LOCALITZAT A
L'ÀREA DEL CEREBEL I LES SEVES FUGUES D'INFORMACIÓ

El desenvolupament i utilització de la Bioinformació Analògica que ha permès l'existència de la BCQH, fonaments dels quals es descriuen en l'apartat corresponent d'aquest informe, no tan sols ha permès localitzar i conceptuar els elements de la complexa radiació, que es configura com a una estructura geomètrica simètrica, explicada en el següent apartat, sinó que, a més a més ha facilitat la posada en evidència d'un fenomen inèdit que encara no havia estat descrit amb anterioritat per cap mena d'investigació científica. Es tracta de l'anomenat Nucli Biocibernètic de l'Holograma (NBCH ) i les seves fugues d'informació.

Per les dades obtingudes al llarg de l'experiència d'aplicació de la BCQH, el NBCH hauria de tractar-se de l'element primordial, o la bioinformació VITAL pròpia de cada ésser viu. La força que anima a l'estructura corpòria impel·lint-li existir, que podria tractar-se de la consciència l'ànima o l'esperit. En medis científics afins a la neurologia i l'estudi del cervell, s'han conceptuat fets o fenòmens que atribueixen al cerebel, com, és per exemple, el fet que aquest, en contacte amb el cervell, regula i dóna precisió al moviment muscular (la voluntat -allò que és conscient-); també se l'atribueix la coordinació de l'equilibri, així com el control de la postura. Tot el qual posa en evidència que és en aquesta víscera on ha de trobar-se la presència de l'element que pot ser en sí mateix la consciència. (Veure imatge exemple de les fugues d'informació).

En l'absència d'aquest element, el sistema orgànic de l'individu deixa de funcionar com a tal, s'esdevé en un cadàver.

El NBCH va ser posat en evidència quan, en aplicar per primera vegada el sistema, operant amb un dels elements que component l'equip terapèutic, que té forma de cilindre i és anomenat "Test" i que efectua la lectura sempre en sentit direccional al seu eix, va poder detectar-se en l'exterior del cos de la pacient un insòlit senyal situat a una distància d'uns 80 centímetres, cap a dalt, a la dreta, a l'alçada de la cuixa, senyal que es reflectia a través del pols esquerra en detecció del canell de la malalta. Un fenomen o element estrany que no s'apercebia visualment. En voler comprovar de que podia tractar-se, i conforme se l'estimulava mitjançant escombrades amb el "Test", en moure'l a semblança d'una antena de radar, aquest "senyal" es desplaçava a l'espai en direcció al cap de la pacient. Després d'insistir un cert temps, finalment el senyal aconseguí el crani de la malalta per la seva part occipital, per on va penetrar dins d'ell. No cal dir l'estranyesa que en aquell instant va causar tan incomprensible experiència. Però la resposta va arribar quasi immediatament. Quan tan sols havien passat pocs segons, la pacient va efectuar un fort sospir, i va exclamar: "em trobo molt millor!! ".

D'ençà aquesta primera experiència, i en cada pacient atès, es va comprovar que tots presentaven aquest mateix fenomen. En un espai al voltant dels seus cossos, sempre es trobava un, o més senyals que, en ser estimulats, es dirigien capa a la zona occipital del malat/a, lloc on es troba el cerebel, penetrant en ell. En aquests casos, una majoria de malalts després d'un profund sospir, manifestaven milloria. Fet que conferia naturalesa científica a l'experiència.

Aquesta classe de senyals transmigrants, en el seu trajecte de retorn cap el cap del pacient mai s'han desplaçat o dirigit cap a la zona dels hemisferis del cervell, o cap un altre lloc, per la qual cosa s'ha deduït que la naturalesa d'aquest fenomen es troba únicament relacionada amb l'àrea del cerebel.
Aquesta contínua experiència ha permès arribar a la conclusió que es tracta en realitat d'un model de fugues de porcions d'un element que és en ell mateix la biocibernètica informació del propi individu, i que es troba infusa en el seu cerebel. Per tal motiu, al no tractar-se del mateix cerebel, aquest element ha estat anomenat "Nucli Biocibernètic de l'Holograma ".

Existeix la certesa que les fugues de la biocibernètica informació del NBCH son degudes al que quan en alguna àrea del cerebel arriba un model d'interferència, sigui aquesta endògena, produïda pel propi organisme (camps interferents del S.N.V.), o sigui exògena, procedent de l'exterior (per exemple, un problema emocional que afecti igualment a l'organisme i al seu sistema nerviós), la porció del NCBH que està exercint la seva labor informativa en la zona corresponent del cerebel, al no poder controlar els efectes de la interferència, s'inhibeix del seu protagonisme dissociant-se del nucli, escapant a certa distància d'ell mateix, apareixent en l'exterior del cos de l'individu, situant-se dins l'espai del seu entorn eteri ocupat per la bioestructura geomètrica simètrica.

L'ESTRUCTURA GEOMÈTRICA SIMÈTRICA
SUBTIL PRODUÏDA PER LA MATEIXA RADIACIÓ

La radiació polsant procedent del NBCH, junt a la que també emet la resta de l'organisme, configuren l'Estructura Bioenergètica Geomètrica Simètrica Subtil.

Aquesta estructura ha estat descrita en base a la pràctica diària portada a terme durant diversos anys en l'aplicació de la BCQH, labor en la que, successivament, s'han anat detectant els diferents elements, formes i aspectes que la constitueixen. Els esmentats elements es configuren d'una manera peculiar en l'exterior del malat/a causat, probablement, per una acumulació de les diferents direccions i densitats de la radiació emesa des qualsevol punt de l'organisme, inclosa la holoradiació emesa des del NBCH, que es coadjuven, donant forma a aquest model d'estructura. Aquest fenomen podria trobar-se relacionat amb les "ombres" o interferències que s'originen en una aglomeració d'ones d'una mateixa naturalesa, com passa en la superposició d'ones de l'experiment ona partícula de les esquerdes del físic Young, relacionat amb el fenomen de la dualitat ona partícula descrita pel també físic Louis de Broglie.

Fenomenologia que és igualment coneguda en la música, on segons quina classe de sons emesos en un mateix temps apareixen com a un sol. Les fluctuacions de les "ombres" i "llum" (senyal o no senyal) ocasionades per la interferència de la bioradiació sobre ella mateixa donaria origen a aquesta peculiar bioestructura.

Aquesta curiosa estructura embolcalla a tot l'individu, i consta de diversos grups de paràmetres vectorials; això vol dir que es troben connexos amb l'organisme representant un model de mecanisme de reflexologia. El primer grup es troba compost per tres fluxos energètics que, procedents de l'àrea del cerebel, són entesos com a un model "d'eixos" o fluxos bioenergètics (feixos d'energia estructurada) que, per la seva situació i posició amb referència al crani, agafen la denominació següent: el Transversal (flueix per ambdós costats del cap, a l'alçada del quadrant posterior superior de l'aurícula), el Sagital (flueix per la part alta del nas, entre ambdós ulls i per l'occipital), més el Vertical (flueix cap a dalt, per la cima del crani, i per sota, al llarg del cos, sobrepassant els peus). Coincidint amb els tres eixos, també es creen tres plans energètics que es complementen amb els tres eixos. Plans que entrecreuant-se igualment que els eixos i guardant paral·lelisme amb ells, determinen l'aspecte principal de l'Estructura Geomètrica Simètrica Subtil i que, pel seu protagonisme en el sistema psicosomàtic, agafen la següent denominació: l'Estructural, situat de forma que efectua un "tall" transversal en tota l'extensió del cos de l'individu, dividint-lo de forma que separa la part anterior i la posterior del cos; el Funcional que "talla" de manera sagital en tota la seva extensió el cos de l'individu, separant la part dreta de l'esquerra; i el Mental, format pel pla en l'espai que configura la projecció dels eixos Transversal i Sagital. El Pla Mental es troba situat a l'alçada dels ulls en posició horitzontal segons l'individu estigui dret, i efectua un "tall" en secció del crani per sota del cervell.

Situades en els vuit espais (semicubs) que formen la interacció del tres plans, es troben les àrees anomenades "Esferes Emocionals", cavitats situades en l'entorn del cap de l'individu i que, igualment, es troben arrelades en el NBCH. Es tracta d'una espècie de golfes on s'acumula la informació dels processos mentals no assimilats i que, entre altres efectes que produeixen a l'individu, originen la fenomenologia descrita com a "somatitzacions", com poden ser les patologies referides al comportament i inclús, el càncer, etc. Elements que hauran de ser degudament reciclats durant la sessió terapèutica.

A més a més, dins de cadascun del tres plans es troben quatre fluxos diagonals, que són emesos igualment des de l'àrea del cerebel, i que, com la seva pròpia denominació indica, flueixen diagonalment en respecte a la posició de cada pla.

Tots aquests elements o aspectes de la Bioestructura, són utilitzats com a paràmetres en forma de vectors per a la reprogramació biocibernètica energètica del malalt/a.

Aquest entramat es troba en constant vibració. Els plans, a més a més de projectar-se lluny en l'espai, vibren en el seu sentit paral·lel, ressonància que arriba fins a certa distància més enllà de les dimensions corporals del propi individu, creant un camp energètic en forma d'aurèola que l'envolta.

"Quan els resultats d'una prova es troben en oposició amb les teories regnants haurem d'acceptar els fets i no les teories" - Claude BERNARD.
---------------------------------------------------------------------------------------------------

Definició de les paraules "paràmetre" i "vector" segons traducció literal del Diccionario de la Lengua Española publicat per La Real Academia Española de la Lengua. Edición Vigésima Primera.

Paràmetre: Variable que, en una família d'elements, serveix per a identificar cadascun d'ells mitjançant el seu valor numèric.

Vector: En la parla tècnica, un agent que transporta alguna cosa d'un lloc a l'altre. Tota magnitud en la que, a més a més de la quantia, s'ha de considerar el punt d'aplicació, la direcció i el sentit. Les forces són vectors. Tota acció projectiva que té qualitat i intensitat variable.