Actualment, quan un/a pacient acudeix a la consulta per a rebre una sessió de BCQH, indispensablement haurà de ser tractat/da segons el criteri dissociatiu en tota la seva extensió.

La problemàtica dissociativa no tan sols queda circumscrita al concepte xinès fonamental sobre la dissociació entre l'esperit i la matèria respecte al Cosmos Univers que ens descriuen el seus textos, sinó que actualment arriba a criteris més enllà del que és considerat com a principi fonamental segons Huang Di. Les cicatrius de les intervencions quirúrgiques, les provocades per cremades, el melic com a cicatriu singular, els herpes Zòster, els traumatismes ossis, les greus interferències del SNV provocades pel sistema dental, els estats de shock emocional, etc., hauran de ser tractats d'igual manera com a un model d'elements dissociats i que, així mateix, influeixen, alterant la unitat del sistema psicosomàtic.

És per això que, la BCQH és aplicada a través de tres protocols diferents, que contemplen tots els aspectes i elements en dissociació que poden estar presents a la fenomenologia de la salut del malat/a.

Un primer Protocol, i utilitzant elements propis de la BCQH, està dedicat a desinterferenciar tota classe de cicatrius, tant les que es localitzen a la dermis, inclòs el melic, com les cicatrius internes, i també les provocades per cremades, a més a més de l'herpes Zòster. El procés de desinterferenciar permetrà que l'element dissociat, unificant-se, recuperi la seva identitat amb el sistema psicosomàtic.

També esdevindrà el Segon Protocol, en el qual es desinterfereixen els traumatismes que han provocat, entre altres, els bloquejos d'articulacions, les contractures musculars i l'important bloqueig de la pelvis.

Existeixen, a més a més, dues àrees que de manera significativa poden ser les responsables d'importants interferències que fan desestabilitzar el Sistema Neurovegetatiu, i que, a l'igual que la resta d'elements dissociats, poden traginar serioses patologies a distància; es tracta de les cicatrius provocades per l'escissió de les amígdales, encara que de vegades la presencia d'amígdales en mal estat igualment comporten alteracions, a mes de tota l'estructura dental que representa una important font de conflictes a nivell fisiològic i mental. Aquestes àrees són desinterferenciades dins del Tercer Protocol que actuarà a nivell psicosomàtic global, mitjançant el qual el pacient podrà reequilibrar el seu sistema d'una forma integral, fins on arribin les seves pròpies possibilitats regeneratives.