Aquest mètode terapèutic està donant resultats satisfactoris en patologies de predomini tan psíquic com fisiològic, i d'una forma especial en les relacionades amb el mecanisme de defensa. En casos de la Síndrome d'Immune Deficiència Adquirida, el pacient pot aconseguir un notori grau de milloria psicosomàtica i, conseqüentment, un bon confort en la seva vida. També s'han obtingut resultats satisfactoris en el tractament de les alteracions del comportament i en pacients afectats per problemes emocionals, en drogodependències, tabaquisme, Alzheimer, pneumònics, i pulmonies, asma i al·lèrgies, hepatitis "A", "B" i "C", cirrosi hepàtica, intoxicacions alimentàries, càncer de pulmó i de tot el trajecte gàstric, pròstata i bufeta, en alguns tipus de tumors cerebrals, en problemes ginecològics en general i en els d'estat de gestació -la BCQH és una gran aliada per ambdós pacients-, en casos d'hemorroides i en les hemicrànies o migranyes, hidrocefàlia, lumbàlgies i ciàtiques, glomerulonefritis, còlic nefrític, pancreatitis, herpes Zòster, en pacients amb esclerosis múltiples en plaques que se'ls manifesta en forma de brots; no afectats per tremolors (sistema piramidal), colitis ulcerosa, en alguns casos de leucèmia infantil, artritis, artrosis, etc.

Aquesta llista de casos Clínics en els que la BCQH ha obtingut resultats, tan sols desitja donar al lector una idea general de l'efectivitat d'aquesta tècnica clínica. Els beneficis obtinguts en pacients van més enllà de la mateixa, però no obstant no s'haurà d'entendre que aquesta teràpia emprengui amb èxit qualsevol classe de problema que atengui ja que, per lògica, existeixen casos atesos mitjançant la mateixa en els que els malalts/es no han pogut aconseguir restablir la seva salut.


DEU CASOS CÍNICS DEL DR. PEDRO A. PAREDES DE VENEZUELA     
                                  ESCRIUEN ELS PACIENTS

CAS CLÍNIC
Anorèxia

CAS CLÍNIC
Nen Hipercinètic

HISTORIAL DE CINC CASOS CLÍNICS TRACTATS MITJANÇANT LA
MEDICINA BIOCIBERNÈTICA QUÀNTICA HOLOGRÀMICA.
Aportats pel Doctor. Carles Aldea Bueno
--Algòleg i Biocibernetista--

CAS CLÍNIC Nº 1.
Dolor en hemiabdòmen inferior i maluc el qual impedeix que pugui deambular i el descans nocturn.

CAS CLÍNIC Nº 2.
Dolor lumbar que s'exten a ambdós malucs, la qual cosa li dificulta que deambuli.

CAS CLÍNIC Nº 3. Diagnosticada d'Esclerosi Múltipla de 4 anys d'evolució.Dolor a ambdues cames a més a més de rampes.

CAS CLÍNIC Nº 4.
Dolor a ambdós genolls, canells i espatlles. Diagnosticat de poliartritis.

CAS CLÍNIC Nº 5.
Neoplàsia de Mama esquerra, i inoperable segons criteri oncològic en aquells moments.

CURRÍCULUM DEL DOCTOR CARLES ALDEA BUENO.


CAS CLÍNIC
"Lichen Ruber Moniliformis".

CAS CLÍNIC
Millorar el seu estat emocional després d'informar-la de la ràpida necessitat de tractament de la seva HEPATITIS C

CAS CLÍNIC Provar d'aturar procés i millorar la seva condició. (Notòries dificultats a l'expressió parlada i a la psicomotricitat)

CAS CLÍNIC
Carcicoma en el coll de l'úter.

CAS CLÍNIC
Extracció quirúrgica dels 4 cordals (QUEIXALS DEL SENY)

CAS CLÍNIC D'ANORÈXIA
Pacient.-A.M.C. dona de 27 anys d'edat.

MOTIU DE LA CONSULTA: La pacient acudeix a la consulta, no per ser conscient de la seva situació d'anorèxia, tal com ja acostuma a succeir en aquests casos, sinó que ja portava alguns mesos patint dolors de cap continus; sensació d'opressió toràcica; esgotament, i un estat continu d'estres. Sobta el seu excessiu esllanguiment; pesa uns 44 Kgs. Es tracta d'una persona molt introvertida, resultant un tant difícil el poder obtenir informació d'ella, aquest símptoma sol ser molt habitual en aquests pacients. En ser preguntada al respecte de la seva primor expressa el sentiment de sentir-se poc atractiva, i amb lletgesa, etc. Segons explica, una sèrie de comentaris a causa del seu aspecte físic procedents del seu entorn social, la van relegar a un estat d'apatia i rebuig a tot allò que l'envoltava, començant llavors a deixar de menjar. Manifesta que sempre te la sensació d'inflor abdominal i rebutja menjar sigui del tipus que sigui. Menja perquè els pares l'obliguen, però mínimament, i com després manifesta, tan sols ho fa una vegada al dia, o dues en ocasions escasses.
Paral·lelament a aquests símptomes relatats, presenta una regla molt minsa, a més a més de queixar-se en freqüència de cervicàlgies i lumbàlgies, s'aprecien bosses oculars pronunciades i molt fosques, i indica que sobretot pels matins, i, aproximadament fins a migdia, sol tenir episodis d'esternuts, adduint-ho a una al·lèrgia.

TRACTAMENT. Es comença la primera sessió de BCQH desparasitant una cicatriu en la regió del metatars del quart dit del peu. S'apliquen els tres protocols. Finalitzada la sessió indica que es troba molt millor. Els dolors de cap i espatlla que portava han cedit i es troba molt relaxada.
Després d'una setmana torna per a una segona sessió, indicant que no ha tingut mals de cap i que ha sentit ganes de menjar; ha estat efectuant tres menjades al dia, i l'obscuritat de les bosses oculars ha desaparegut. Animosament es troba molt millor. A la seva tornada a la consulta per aplicar-se ja la quarta sessió, manifesta que es troba molt millor, segueix menjant amb gana. S'ha pesat i està en els 48 Kgs. No li ha tornat a fer mal l'esquena i els companys de treballs manifesten que li noten un canvi en el seu aspecte i comportament, doncs comença a extrovertir-se autovalorant-se més en tots els sentits, expressant que, per primera vegada, inclús sense maquillar-se, s'ha vist bella.
A petició pròpia, la pacient, actualment segueix tractament quinzenal, i fins la data, continua menjant prou bé i millora el seu estat anímic.

Terapeuta Biocibernetista: Francisco José Rodríguez Ruiz
e-mail: francisco@osirisnatu.org

Amunt

CAS CLÍNIC: NEN HIPERCINÈTIC
PACIENT: Nom: I. P. G.- Nen de 5 anys Diagnosticat de hiperactiu, amb importants problemes de llenguatge i atenció. En determinat moment els seus pares van ser aconsellats, perquè el nen fos visitat pel psiquiatre amb la finalitat que seguís un tractament amb fàrmacs, encara que això no es va produir.

SIMTOMATOLOGIA: Dificultats en el llenguatge, i la dicció, solapament de paraules i impossibilitat de pronunciar determinats mots. En el discurs, inadequació del mateix en el temps i desordre d'idees en general. Greus problemes en l'atenció.

TRACTAMENT: Va començar amb l´aplicació d´una sessió de BCQH per setmana. A partir de la 8 sessió es va constatar una milloria en l'atenció, i el pacient es trobava més apaivagat. La cadència setmanal de les sessions va durar aproximadament sis mesos, i va coincidir amb el final del curs. A partir d'aquell moment se li van aplicar sessions quinzenals, fins que pels evidents bons resultats obtinguts en el comportament i actitud del petit pacient es va passar a aplicar-li una sessió cada tres setmanes. Actualment (Novembre, 2001, coincident amb el tercer curs escolar -8 anys d'edat), i, depenent de les circumstàncies, aleatòriament se li apliquen sessions cada tres o més setmanes.

Durant la primera fase del tractament (setmanal) va seguir una evolució acadèmica que va arribar a insospitades cotes de normalitat, impensables uns mesos abans. Va aprendre el que anteriorment semblava impossible: llegir, escriure, sumar i restar. En acabar el curs (coincident amb els sis mesos de tractament) pronunciava tots els modismes sense dificultat, fins i tot la "rr" que fins aleshores li havia estat molt difícil de vocalitzar.

És un nen catalogat de "mogut" però absolutament normal. Sempre se´l ha ajudat i es procura que practiqui esport. Com activitats preferides a casa llegeix i dibuixa.

Mai ha seguit un tractament farmacològic i tampoc ha necessitat la visita a un psiquiatre.

Biocibernetista: Laura G. L. Tels. 93-2194496 - 630940893

Amunt

CAS CLÍNIC Nº 1.- M.F.P., home de 80 anys d'edat.
MOTIU DE LA CONSULTA: Dolor en hemiabdòmen inferior i maluc el qual impedeix que pugui deambular i el descans nocturn.
HISTÒRIA DE LA SIMPTOMAPATOLÒGICA: Malalt que presenta dolor en buit i fosa ilíaca dreta que irradia al maluc, zona anterior de la cuixa, estenent-se fins el genoll.
Dolor de gran intensitat que empitjora quan deambula i igualment quan es jeu, cosa que l'obliga a dormir assegut en una butaca. El pacient relaciona aquest dolor amb l'aparició d'una hèrnia inguinal dreta recidivista (que ja havia estat intervinguda quirúrgicament fa 5 anys); el pacient s'ha decidit acudir a la consulta a causa que en els darrers dies, i de forma concomitant amb el dolor, apareixen episodis de pèrdua de força momentània en l'extremitat del mateix costat amb fallida en l'estabilitat i caiguda al terra.

A l'exploració destaca dolor a la palpació en les apòfisis espinoses de totes les vèrtebres lumbars, contractura muscular abdominal amb palpació dolorosa i contractura muscular de psoes i quàdriceps així com al maluc dret, en especial a la rotació externa, tant en l'adducció com en l'abducció; la palpació de l'hèrnia inguinal no es mostra com a desencadenament del dolor descrit. En la mobilització solament manifesta una molèstia local sense estrangulació ni dolor en el bordes ni sac herniari. Amb la sospita d'una síndrome de comprensió radicular lumbar de localització alta es demana de forma urgent una RMN (Ressonància Magnètica Nuclear) i iniciem la primera sessió de BCQH.

TRACTAMENT. S'inicia la primera sessió de BCQH valorant i desinterferenciant la cicatriu de l'hèrnia inguinal (Primer Protocol), aplicant el Segon Protocol en zona lumbar i en l'anomenat "Punt Universal", per a posteriorment estimular la regulació dels Chakras, aplicant-li finalment el Tercer Protocol. Després de la primera sessió desapareix totalment el dolor. El pacient tan sols sent una lleugera molèstia quan mou el maluc, amb sensació d'escurçament dels tendons.

Al cap d'una setmana, tornant a la consulta per a rebre la segona sessió de BCQH, el pacient relata que ha estat asimtomàtic i ha pogut dormir al llit des del mateix dia que se li va aplicar la primera sessió de BCQH, malgrat en ocasions presenta una pèrdua de força a la cama que li produeix la inestabilitat obligant-lo a deambular amb un bastó.

La Ressonància Magnètica Nuclear posa en evidència una artropatia degenerativa molt important des de L3 fins a S1 en especial, amb desestructuració a nivell de les uncovertebrals amb desplaçament vertebral i protrusió en el canal medul·lar.
El pacient va seguir el seu tractament setmanal fins aconseguir la total desaparició dels seus símptomes. Actualment deambula amb normalitat, sense dolor, acudint una vegada al mes a la consulta per a rebre una sessió de BCQH.

Amunt


CAS CLÍNIC Nº 2 - L.A.C., home de 71 anys d'edat.
MOTIU DE CONSULTA: Dolor lumbar que s'exten a ambdós malucs, la qual cosa li dificulta que deambuli.
HISTORIAL DE LA SIMPTOMAPATOLOGIA: Pacient afectat de Diabetis Mellitus de 20 anys d'evolució, no insulinodependent. Presenta retinopatia diabètica, arteriopatia diabètica grau II, nefropatia incipient, i osteoporosi marcada. Acudeix a la consulta per a tractament de dolor lumbar e impotència funcional, amb dolor que s'irradia a ambdues cames; el pacient deambula amb molta dificultat ajudat de dues crosses (bastons anglesos).

En el 1992, després de produir-se una caiguda casual amb impacte directe a l'esquena, mitjançant radiologia simple, li va ser diagnosticada una fractura amb aixafada de la 4ª vèrtebra lumbar.

Des de llavors ha anat presentant episodis repetits de dolor a la zona traumatitzada. Després de patir un accident de circulació per atropellament el juny de 1985, a conseqüència del qual va ser intervingut de fractura de fèmur, moment en què se li va col·locar una pròtesi de Rie Mands, el dolor s'agreuja de forma més intensa i constant, empitjorant quan deambula.

TRACTAMENT: S'inicia tractament amb BCQH, essent aplicats els tres protocols junts amb l'estimulació dels Chakras. En acabar la primera sessió, en el moment d'aixecar-se de la llitera el pacient manifesta sorpresa per la desaparició total del dolor. Als 5 dies de la sessió les molèsties reapareixen, però amb menor intensitat, ocasionant-li una lleugera inestabilitat quan deambula per la qual cosa decideix ajudar-se només amb una crossa per a desplaçar-se. Se li apliquen sessions de BCQH de forma setmanal fins la desaparició definitiva del dolor. Actualment acudeix a les sessions de BCQH una vegada al mes, deambula correctament, no necessita les crosses.

Amunt


CAS CLÍNIC Nº 3.- R.F.P., dona de 46 anys d'edat.
MOTIU DE LA CONSULTA.: Acudeix per dolor a ambdues cames a més a més de rampes.
HISTÒRIA DE LA SIMPTOMAPATOLOGIA: Diagnosticada d'Esclerosi Múltipla de 4 anys d'evolució, la pacient es troba postrada en una cadira de rodes des de fa un any. Presenta dificultat en deambular, cosa que tan sols li permet anar al bany i jeure's al llit. Des de llavors, i malgrat la medicació (corticoides i Metrotexate), la pacient ha anat presentant brots periòdics en especial en els canvis d'estació (primavera i tardor); després de cada brot ha anat empitjorant quan deambula i la seva estàtica fins arribar a necessitar la cadira de rodes. En l'exploració objectivem marcada atròfia muscular en especial de la cama esquerra i dolor en tota la musculatura dorsolumbar i d'ambdues cames; la mobilitat autònoma és mínima, la pacient acudeix, perquè darrerament han empitjorat tant la intensitat com la freqüència de les rampes i els dolors a ambdues cames.

TRACTAMENT: Se li aplica la primera sessió de BCQH, i en acabar la mateixa la pacient manifesta una marcada milloria en la força d'ambdues cames, havent desaparegut el dolor, cosa que li permet deambular uns metres amb ajuda d'una altra persona. Al cap d'una setmana, a la seva tornada a la consulta per a rebre la segona sessió, comenta que ha estat molt millor durant 5 dies, a partir dels quals ha percebut un lleuger dolor que no l'ha obligada a prendre els calmants de costum. Les rampes s'han reduït de forma molt important, tant en freqüència com en intensitat. La pacient ha assistit a sessions setmanals durant els tres primers mesos. Actualment la pacient segueix el tractament amb una periodicitat de tres setmanes. Deambula només amb l'ajuda d'un bastó, i no presenta rampes ni dolors musculars, ni tampoc ha presentat cap brot de nou. Actualment no necessita la cadira de rodes.

Amunt


CAS CLÍNIC Nº 4.-A.C.G., home de 68 anys d'edat.
MOTIU DE LA CONSULTA: Dolor a ambdós genolls, canells i espatlles. Diagnosticat de poliartritis.
HISTÒRIA DE LA SIMPTOMAPATOLOGIA.: El pacient va ser intervingut fa 4 anys de neoplàsia de pàncrees; malgrat estar hospitalitzat quasi 4 mesos amb ingrés a la UCI (Unitat de Cures Intensives) durant quasi dos mesos, el pacient es restableix satisfactòriament.

No es localitza metàstasi ni recidiva de la seva neoplàsia, però ja des de la sortida de l'hospital el pacient va presentar dolor a ambdós genolls, amb una més gran intensitat al genoll esquerre, presentant un empitjorament progressiu que va arribar a les mans, canells i espatlles, per la qual cosa se'l remet al servei de Reumatologia on es diagnostica de poliartritis seronegativa amb HLA-B27 positiu. S'inicia tractament amb antiinflamatoris no esteroides i cortisona en dosi única matinal; malgrat tot el dolor d'ambdós genolls persisteix, és per aquest motiu que se li practiquen varies infiltracions intraarticulars amb cortisona. Malgrat tot, el malalt no troba milloria, per la qual cosa decideix finalment acudir a la consulta.

TRACTAMENT: S'inicia teràpia amb BCQH, essent-li aplicats consecutivament els tres protocols, efectuant-li la desinterferenciació de totes les cicatrius abdominals que presenta, afegint-li l'estimulació de Chakras, girs en el plexe lumbar més el punt universal i també a ambdós genolls. Després de la primera sessió el pacient pot deambular sense ajuda del bastó i el dolor ha desaparegut al complet. A la segona setmana, abans de l'inici de la segona sessió, el pacient comenta que ha percebut una milloria del seu estat general havent desaparegut el dolor i la tumefacció dels canells, així com les molèsties a les espatlles; en quant als genolls, s'ha trobat asimtomàtic durant 5 dies, apareixent el dolor tan sols quan deambula, amb menys intensitat i de manera no permanent. La milloria ha estat progressiva en les següents sessions. Actualment deambula sense bastó i només presenta dolor si ha estat molt de temps caminant o només dret, podent efectuar una vida normal. Actualment acudeix a sessions de BCQH una vegada al mes.

Amunt


CAS CLÍNIC Nº 5.-D.M.Z., dona de 56 anys d'edat.
MOTIU DE LA CONSULTA.: Neoplàsia de Mama esquerra, i inoperable segons criteri oncològic en aquells moments.
HISTORIA DE LA SIMPTOMAPATOLOGIA: La pacient fa aproximadament 9 mesos va presentar una tumoració dolorosa a la mama esquerra, però per crisi de pànic no va dir res a cap dels seus familiars i no va acudir al servei d'oncologia fins que la tumoració excedia quasi tota la mama. Catalogada com a neoplàsia de mama inoperable pel comitè de tumors, s'inicia tractament amb tandes de quimioteràpia i radioteràpia, aquesta darrera en sessions diàries. Malgrat tot i després de tres mesos de tractament, la mida no es redueix, només s'objectiven trastorns tròfics a la pell de la mama i mugró amb important dolor a nivell de tota la zona irradiada. La pacient està molt deprimida i cansada, atribuint tot això a les tandes de quimioteràpia.

TRACTAMENT: S'inicia la teràpia amb BCQH, essent-li aplicats els tres protocols. El model del Segon Protocol s'aplica també a la mama afectada durant 20 minuts. Se li afegeix l'estimulació dels Chakras.

Ocasionalment, amb un dels elements que componen l'equip terapèutic de la BCQH, se li estimulen determinats punts bilaterals d'acupuntura.

Acabada la primera sessió la pacient comenta que es troba molt més animada, ha desaparegut el dolor i el cansament, i se li manifesten unes notòries ganes de menjar. A la setmana següent, en iniciar la sessió en la que s'apliquen de nou els tres protocols, comenta que no té dolor i només algunes molèsties punxants ocasionals, possiblement per la quimioteràpia, i que se li ha reduït la mida de la tumoració a quasi la meitat, circumstància no només observada per ella mateixa sinó també pel radioterapeuta, que ha hagut d'ajustar les mesures de la radiació; la pacient es troba amb un excel·lent humor, no presenta cansament, i s'ha engreixat lleugerament a causa de l'augment de les ganes de menjar. Després de les següents sessions la pacient ha continuat en bon estat d'ànim i asimtomàtica. De mica en mica la tumoració s'ha anat reduint, i no s'han detectat metàstasi per la qual cosa finalment el Comitè de Tumors de l'Hospital decideix la intervenció de mastectomia radical. Actualment acudeix a sessions una vegada al mes. No presenta recidiva, ni metàstasi. La cicatriu operatòria està perfecta malgrat la radioteràpia rebuda.

Amunt

CURRÍCULUM DEL DOCTOR CARLES ALDEA BUENO.:
El Dr. Carles Aldea Bueno és Llicenciat en Medicina i Cirurgia des de 1981 per la Facultat de Medicina de l'Hospital Clínic de Barcelona, pertanyent a la Universitat de Barcelona.

• Diplomat en Geriatria i Reumatologia.
• Professor de la Universitat de Barcelona, a la Facultat de medicina fins a 1992, impartint classes en els cursos de Postgrau sobre Algiologia i Tractament del Dolor.
• Director Metge del Centre d'Atenció Primària Vila Olímpica de Barcelona.
• Professor Associat de la Universitat Autònoma de Barcelona en la Facultat de Medicina de l'Hospital de Nostra Senyora del Mar, on imparteix classes en el darrer curs de llicenciatura en l'especialitat de Medicina Familiar i Comunitària.
• Màster en Medicina Natural.
• Diplomat Superior en Acupuntura per C.E.D.A.T.C. ("Centro Espanyol de difusió de l'Acupuntura Tradicional xinesa", professor Nguyen Van Nghi ).
  Diplomat i professor d'Homeopatia pel C.E.D.H. (Centre d'Estudis i Difusió de l'Homeopatia de París).
• Diplomat en Homotoxicologia i Teràpia Homeotòxica pel "The International Association of Homotoxicology and Homotoxic Therapy", de Baden - Baden (Alemanya).
• Atén consulta a la seva clínica privada dedicada essencialment al tractament del dolor en patologies cròniques i degeneratives.
  El juliol de 1997 va efectuar el curs (seminari d'introducció, estudi, i pràctiques) de Biocibernètica Quàntica Hologràmica sota la direcció del professor Pere Ribalta Puig, especialitat la qual inclou en la seva activitat professional.
• e-mail: caldea1@airtel.net

La seva dilatada experiència clínica, com també a nivell universitari, avala la seva opinió sobre l'eficàcia terapèutica de la Biocibernètica Quàntica Hologràmica a la que considera: "Un mètode terapèutic extraordinariament eficaç i sense efectes secundaris".

Amunt

CAS CLÍNIC D'UN " LICHEN RUBER MONILIFORMIS".
A.Ch., dona soltera de 39 anys. Ve a la consulta per un Lichen Ruber Moniliformis de sis anys d'evolució àmpliament estès pel rostre i les extremitats (cares frontals i laterals de braços i cames, i revers de mans i peus), que havia estat diagnosticat i tractat a atenció primària i per especialistes en dermatologia. A la pacient se li van realitzar diverses biòpsies, cultius i diferents analítiques durant aquest temps en diferents centres i hospitals. Se li prescriuen cremes hidratants, corticosteroides orals (Tigason, Roacutan) i en cremes, psoraleno (Psoralen) més raigs UVA, ciclosporina (Sandinum), diverses formules magistrals i, aplicacions de brea, sense obtenir resultats i amb seriosos efectes secundaris.

Segons el "Journal of Cutaneous Pathology", en un article de febrer del 1984 en el que es transcriu la ponència "Lichen Ruber Moniliformis and Lichen Ruber Verrucosus and Reticularis of Kaposi", dels doctors d'Estats Units A.H. Mehregan, L.E. Heath, i H: Pinkus (Wayne State Scholl of Medicine i Pinkus Dermopathology Laboratory -Detroit, Michigan) presentada en el Congrés Anual de la Societat Americana de Dermopatologia (New Orleans, 3-12-82), només es tenia constància fins ara de 25 casos en tot el món des que aquesta patologia fou diferenciada del Liquen Pla i del Liquen Simple Crònic per primera vegada en el 1886 pel Dr. Kaposi a Budapest, el que ens dóna una idea de la singularitat d'aquesta malaltia crònica i no maligna.

D'etiologia desconeguda, la distribució de les erupcions i els canvis histològics caracteritzats per liquenificació i proliferació de teixit cicatricial dens a l'epidermis, suggereix des del punt de vista de la medicina alopàtica un procés autoindiut (Dermatitis Artefacta) que manifesta una reactivitat anormal de la pell als traumes. D'això resulta la formació de bandes lineals de cicatrius hipertròfiques que segueixen un patró reticular. Apareixen pàpules liquenoides seroses de color púrpura, nòduls, i lesions queloïdals hipertròfiques que formen línies que mostren una distribució més o menys simètrica segons la investigació histiopatològica, existeixen zones d'edema subepidèrmic, amb separació de les fibres de colàgen, lleuger increment del nombre de fibroblastos, algunes zones de separació dermoepidèrmica a nivell de la membrana basal, fibrosis dèrmiques, i focus d'excoriació. En aquest cas es tractava principalment de lesions lineals a la manera de cordes de 1-3 mm de gruix, que formaven anastomosi reticular de color púrpura, grisenques en la seva part superior, sense pruïja, i amb zones d'excoriació a la superfície. La pacient tendia a produir-se petites llagues, sobre tot en el dors de les mans, a causa d'episodis que li provoquen una necessitat compulsiva de rascar-se les zones alterades, cosa que després li produïa dolor.

No es coneixen casos anteriors entre els familiars de la pacient. Li falta el ronyó esquerre de forma congènita, i se li va diagnosticar als 8 anys una cavitat en el pulmó. Als 18 anys va ser intervinguda d'una hèrnia inguinal esquerre, la cicatriu de la mateixa li va afectar el meridià d'acupuntura del fetge.

Dues vegades a l'any, durant els tres darrers, havia patit l'aparició d'abscessos mamaris, que es van tractar amb antibiòtics, i que en algun cas van haver de ser intervinguts. Fins el moment de l'aparició de l'erupció acostumava a refredar-se de manera recurrent, era fredolica, solia tenir les mans i els peus sempre freds. L'erupció va aparèixer a la primavera, i en un principi fou tractada com una al·lèrgia primaveral sense resultat. L'any anterior havia estat especialment difícil per a la pacient, ja que va viure una situació familiar molt tensa que va incloure la pèrdua del seu pare, la qual cosa va afectar-la psicològicament de manera significativa. Durant l'hivern va patir una grip més greu que les habituals, amb febre que va arribar quasi als 41º. Fins i tot va delirar i patir tremolors.

Poc després, en el mes de Febrer, va patir, una paràlisi facial perifèrica del costat esquerre, de la qual no li van quedar seqüeles aparentment després de dos mesos de tractament alopàtic. Després de l'aparició de l'erupció en el mes de Maig va disminuir la seva sensibilitat al fred, la hipotèrmia de mans i peus, i tenia episodis de tremolors i ansietat. En ocasions sentia una forta sensació de cremor a les zones alterades, sobretot a les cames. En arribar a la consulta presentava temperament inestable a més a més d'una comprensible introversió i irritabilitat, insomni, palpitacions, expectoració blanca, mucositat nasal, meteorisme, dismenorrees menorràgia, nerviosisme banal i dolor a les mames durant la fase premenstrual, sufocacions, acompanyades de suors espontànies i sensació d'angoixa, acufens esporàdics, pols fi i poc profund, especialment a la posició del ronyó, i una llengua poc hidratada, una mica vermella i poc saburra de color blanc.

Des del punt de vista de la Medicina Tradicional Xinesa, amb una tendència a la insuficiència de Qi, amb debilitat evident del Wei Qi, del ronyó (absència del ronyó Yin) i del Qi de pulmó, la pacient havia patit un bloqueig de Qi de fetge per factors emocionals, i posteriorment un atac agut de vent fred que es va transformar en calor a l'interior. La malaltia febril va arribar fins al sistema Xue consumint el Yin, generant calor a la sang, i finalment vent intern per falta d'hidratació i aportació nutritiva a la musculatura i als tendons. En aquest context, un altre atac de vent fred poc temps després li provoca la paràlisi facial perifèrica. El consum de Yin per la calor havia trencat el delicat equilibri entre "l'aigua i el foc", generant-se calor per insuficiència del Yin i trastorn del Shen del cor. A la vegada "l'aigua no nodria a la fusta", i en continuar el Qi del fetge bloquejat per factors emocionals, es presentaven trastorns premenstruals i menstruals, episodis d'ascens del Yang hepàtic, i vent intern. L'erupció, no és d'estranyar, aparegué en primavera, és reflex del vent i calor acumulats en el sistema intern i la sang, de la insuficiència del Yin del fetge, cor, i ronyó, i de la debilitat pulmonar, i la pell. Lògicament, a causa de l'erupció va empitjorar la seva situació emocional (preocupació, tristesa, i ira reprimida), i per tant també el bloqueig del Qi del fetge i el trastorn del Shen.

TRACTAMENT: Des de la primera sessió de BCQH el Gener de 1.999, la pacient es va sentir significativament més relaxada, podent dormir aquella mateixa nit. Durant els quatre primers mesos les sessions van ser setmanals, per a passar a ser quinzenals durant el mes següent, i una vegada al mes el Juny i Juliol. Després de descansar el mes d'Agost, s'han tornat a emprendre les sessions quinzenals a primers de Setembre, aconseguint pel moment una disminució de l'erupció del 75 %. La pacient manifesta haver experimentat un canvi important en la seva actitud davant la vida, mostrant-se més equilibrada i relaxada. S'ha regulat els trastorns menstruals, encara que continuen els premenstruals de forma molt més lleu. No han tornat a aparèixer abscessos mamaris. La pacient no s'ha tornat a refredar, desapareixent la rinitis i l'expectoració. Per això fou definitiva l'aplicació, en dues sessions de la bioinformació analògica, aplicant un dels elements que compren l'equip terapèutic de la BCQH, portador de la bioinformació analògica, directament en alguns punts d'acupuntura que segons el Dr. Maurice Mussat regulen el nivell energètic Tai Yin (7P,4IG-36E, ID3-V62-DM4, 17RM ). Han disminuït molt significativament els episodis de palpitacions, tremolors, acufens, accessos de calor, i angoixa. Tot això fa que ens trobem molt esperançats davant els resultats obtinguts i els que, en el futur, es puguin obtenir en aquest, que considerem, difícil cas.

Barcelona, 11 de Setembre del 1.999.

Terapeutes:
Sílvia Fontecha, diplomes en:
BCQH per l'Institut d'Estudis Biocibernètics.
Reflexologia Podal per l'Escola de Formació i Teràpies Manuals Koré.
Kinesiologia i Medicina Floral per l'Associació Axis -Vipassana.
Teràpia Cromofloral pel Centre Professional de Medicina Estètica.
Espagiria Terapèutica pel Centre Espanyol d'Espagiria-Sothys Esp.
Medicina Espagírica per Phyto-Esp.
Dinàmica Mental i Cultura Psíquica per l'Associació de Parapsicòlegs de Catalunya.

Vicenç Bagué, diplomes en:
Medicina Tradicional Xinesa i Shiatsu per l'Institut Superior de Medicina
Tradicional Xina i Naturopatia.
Acupuntura i Shiatsu per FENACO
BCQH per l'Institut d'Estudis Biocibernètics.
Auriculomedicina per Proelsa.
Condicions de Treball i Salut per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.
E-mail: asf@jjc.drago.net

Amunt


CAS CLÍNIC: Mª J.G.R, dona de 41 anys d'edat.

MOTIU DE CONSULTA: millorar el seu estat emocional després d'informar-la de la ràpida necessitat de tractament de la seva hepatitis C: abans de la notícia se sentia perfectament bé, després d'ella la sobrepassava la por a la mort.

HISTORIAL CLÍNIC: acudeix a la consulta el març del 2000, quan apareixen les seves transaminases alterades i el seu fetge inflamat. Fins ara, ha estat i és una persona molt activa i amb vida totalment normal, encara que fa nou anys se li va diagnosticar HEPATITIS C. El seu pare va morir d'hepatitis C. També hi ha germans del pare amb el virus.

TRACTAMENT: vam començar amb 4 sessions seguides, a raó de 1 a la setmana i després anem espaiant-les a les 2 setmanes, fins finals de setembre.

Terapeuta en Biocibernètica Quàntica Hologràmica:
Carme Frigola Gratacós -

E-mail: cafrgr@teleline.es

Amunt

CAS CLÍNIC D'UNA HIDROCEFÀLIA: J.S.C. noia de 14 anys d'edat. Figueres - Alt Empordà.
MOTIU DE LA CONSULTA: Provar d'aturar procés i millorar la seva condició.
HISTORIAL: Els símptomes més evidents en acudir per primera vegada a la teràpia són: Notòries dificultats a l'expressió parlada i a la psicomotricitat.

Als pocs mesos de néixer se li va diagnosticar una hidrocefàlia de causes desconegudes. Se li van pronosticar molt poques probabilitats de milloria i que possiblement als 5 anys el procés aniria a pitjor. Ha estat una nena molt estimada, acceptada, recolzada i estimulada pels seus pares.

Fa dos anys vàrem començar el tractament, perquè vivia una etapa on era molt més conscient de les seves limitacions, encara que no havia empitjorat tal com se li havia pronosticat.

TRACTAMENT: Iniciem tractament setmanal de Biocibernètica Quàntica Hologràmica durant 3 mesos, període en el qual experimenta un canvi important en els treballs manuals, esport i comprensió mental. Actualment el seu estat d'ànim és alegre tendre i molt col·laboradora. A la darrera entrevista que ha mantingut amb el seu metge, aquest, s'ha vist sorprès, no tan sols, perquè no ha empitjorat, sinó que li ha pogut apreciar una milloria notable en psicomotricitat i a la parla; també especialment en comprensió, responsabilitat i independència.
Actualment ella mateixa demana fer una sessió mensual "per a sentir-se millor".

Terapeuta en Biocibernètica Quàntica Hologràmica:
Carme Frigola Gratacós -

E-mail: cafrgr@teleline.es

Amunt


CAS CLÍNIC: CARCINOMA EN EL COLL DE L'ÚTER.
R.A..Dona de 37 anys
DIAGNÒSTIC CLÍNIC: Carcicoma en el coll de l'úter.

La pacient acudeix al ginecòleg per a la revisió anual. Se li realitza de manera rutinària l'exfoliativa (test de Papanicolau) on se li detecta una possible displàsia del coll de l'úter amb alteració cel·lular premaligne; es decideix fer estudi d'histopatologia mitjançant la biòpsia agafant quatre mostres.

El diagnòstic és: Neoplàsia de Cèrvix (preses 9,3 i 12) SIL alt grau (terminologia anterior equivalent CIN III, displàsia greu, carcinoma in situ); es recomana a la pacient una intervenció quirúrgica d'urgència anomenada: "conització" que consisteix en l'extirpació de part del coll de l'úter (exèresi en forma de con de superfície a profunditat), amb això es pretén acabar l'estudi i detectar la possible extensió. Abans de procedir a la intervenció, la pacient coneixedora per altres experiències dels beneficis que podia obtenir amb la Biocibernètica Quàntica Hologràmica, decideix acudir-hi primer, per tal de rebre unes sessions d'aquest mètode terapèutic.

TRACTAMENT: S'inicia la teràpia amb BCQH, aplicant els tres protocols que componen el sistema en cinc sessions, i segons a la seva situació clínica específica. Posteriorment, es realitza de nou una citologia exfoliativa, amb un resultat negatiu, sense presentar ja cap signe de la patologia anteriorment descrita. Donada aquesta circumstància, el ginecòleg manifesta que no és necessària la intervenció quirúrgica per no existir cap patologia o motiu clìnic que ho indiqui.

La pacient decideix continuar encara la teràpia de la BCQH durant algun temps més.

Terapeutes:
Pere Ribalta (Sabadell-Barcelona)-
E-mail: info@qhbiocybernetics.com

Lorenzo García - Madrid - 666 51 42 12

NOTA: La pacient, en el moment de rebre l'informe mèdic, va posar-se en contacte amb P.R. per comentar-li la seva situació i per si podria rebre d'ell mateix unes sessions de BCQH. La pacient es va traslladar el mateix dia fins P.R. des de Madrid on resideix. P.R. li va aplicar les dues primeres sessions de BCQH a la pacient. Posteriorment la pacient va retornar a Madrid on va continuar el tractament amb el Biocibernetista L.G.

Amunt

CAS CLÍNIC: EXTRACCIÓ QUIRÚRGICA DELS 4 CORDALS (QUEIXALS DEL SENY)
Dona, 28 anys d'edat que se sotmet a extracció quirúrgica dels 4 Cordals, tres dels quals estaven semiinclosos (encara no havien sortit completament) i coberts per la geniva.

TRACTAMENT PREVI A LA CIRURGIA: Com a preparació a la cirurgia se li apliquen tres sessions integrals de BCQH (els tres protocols que consta el mètode).
La cirurgia es realitza amb anestesia local i es fa l?exodòncia (fet d'extreure una peça dental) de les quatre peces dentals en la mateixa intervenció. No apareix cap problema durant la cirurgia.

TRACTAMENT POSTOPERATORI: A les dos hores de l?exodòncia se li aplica una nova sessió de BCQH. Més altres dues (una per dia) en els dos dies següents.
A les 7 hores posteriors a la cirurgia, la pacient va poder menjar sopa i truita francesa. Podent reprendre una vida normal a partir del tercer dia.

RESULTAT GLOBAL DEL TRACTAMENT:
No va tenir dolor ni inflamació així com cap tipus de símptoma en els dies posteriors, no li va ser necessari prendre cap analgèsic ni antibiòtic.
Als 7 dies se li van retirar els punts de sutura, sense que sorgissin complicacions en les ferides ja tancades.

Terapeuta: Juan J. García - E-mail: saludnatural@wanadoo.es - València

Amunt