La perfecta coincidència entre les diferents vibracions induïbles a una "corda" (anomenades també "súper cordes"), confirmades per la física de partícules, junt amb l'ordre i forma dels monogrames dels trigrames Yin (-) matèria, deixa pocs dubtes de la importància de la Taula Periòdica o Codi Universal atribuïda a l'Emperador Fu Xi, i del profund coneixement que dominaven els antics savis xinesos respecte a la constitució de la matèria i del mateix Univers. Els monogrames Yin estan representats per dos punts equidistants, els quals recorden una corda en vibració sostinguda pels seus extrems, sigui sostenint-la entre els dits o bé formant part d'un instrument musical, per la qual cosa els dos punts visibles signifiquen els extrems de la corda que no estan en vibració, ja que és la part de la corda per on es troba subjecte.
Els monogrames Yang estan representats per una línia que és significativa de l'estat estacionari, o de repòs, d'una "corda".

A la imatge es mostren quatre diferents estats vibratoris que, segons els físics de partícules especialitzats en les "cordes", a la manera de seqüència, poden induir-se a una "corda" (monograma). Aquesta imatge mostra perfectament la coincidència entre els quatre trigrames Yin més el primer trigrama Yang de l'Equació d'en Fu Xi, doncs, com ja és conegut, el quart trigrama Yin forma un sol cos o entitat energètica amb el que li segueix en la trajectòria de la corona electromagnètica de l'àtom representada al Fu Xi. Curiosament, la vibració descrita per la física especialitzada descriu en quart lloc la vibració peculiar d'una "corda" que encaixa perfectament amb l'entitat dual entre el quart i el cinquè trigrames.

En la imagen se muestran cuatro diferentes estados vibratorios que, según los físicos de partículas especializados en las "cuerdas", secuencialmente, pueden inferirse a una "cuerda" (monograma). Esta imagen muestra perfectamente la coincidencia entre los cuatro trigramas Yin más el primer trigrama Yang de la Ecuación de Fu Xi, pues, como ya es conocido, el cuarto trigrama Yin forma un sólo cuerpo o entidad energética con el que le sigue en la trayectoria de la corolaria electromagnética del átomo representada en Fu Xi. Curiosamente, la vibración descrita por la física especializada describe en cuarto lugar la vibración peculiar de una "cuerda" que encaja perfectamente con la entidad dual entre el cuarto y quinto trigramas.

En la primera vibració, els monogrames ("cordes") vibren sense ondulacions d'entremig; això és a causa que els tres monogrames vibren a l'uníson, significant una saturació del camp. En la segona vibració, tan sols vibren dos monogrames ("cordes"); els dos es troben l'un al costat de l'altre, mentre que un tercer es troba en estat de repòs; això permet que en la vibració s'origini una ondulatòria afegida que no arriba a creuar-se en el centre, per aquest motiu retrocedeix durant l'efecte ondulatori. La causa, és en el fet que els dos monogrames en vibració es trobin junts, produint una interferència que impedeix continuar l'expansió de l'ondulatòria cap el centre del camp vibratori del trigrama. En la tercera vibració podem observar com l'ondulatòria que s'origina per la vibració de dos monogrames ("cordes") sobrepassa el centre del camp que ocupa l'ondulatòria, creuant-se entre ells. El motiu és que el tercer monograma en repòs és entremig, és per això que els dos vibrants no estan l'un al costat de l'altre, la qual cosa evita l'efecte d'interferència. Aquesta circumstància permet que l'expansió del camp ondulatori transcendeixi del centre, fent extensió per tot el camp vibracional del propi trigrama.

Segons la física de partícules, en una quarta vibració que es pot induir a una "corda", podem observar com, tractant-se de dos trigrames superposats, que en realitat es tracta d'un sol estat, la seva ondulatòria no es creua en el centre que ocupa el camp vibratori, donat que cadascun dels monogrames duals, un que vibra i l'altre que es troba en estat de repòs, produeix una interferència de la mateixa ondulatòria, ocasionant un buit analògicament significatiu d'un "forat negre" (el canvi entre l'Univers primitiu -el Big Crush- i l'Univers en expansió -el Big Bang-).