Gravitació de la Citosina

Efectuant una gravitació acumulativa de cadascun dels valors químics dels vuit trigrames elements en l'equació d'en Fu Xi: Hidrogen, Carboni, Nitrogen i Oxigen, seguint la trajectòria de la corona electromagnètica de l'àtom, es podran obtenir, totes les fórmules de la bioquímica. Depenent dels elements que es desitgin obtenir, les gravitacions hauran d'iniciar-se des d'un trigrama diferent en cada ocasió. En el cas present, la gravitació s'inicia en l'element Oxigen (-) "Yin, Yang, Yang" (en dígits: "011"), i, després d'un singular i inevitable periple gravitatori, diferent del que és utilitzat en la resta de gravitacions per a l'obtenció de les fórmules químiques, apareixerà la Citosina.

Aquesta singularitat consisteix en efectuar la primera gravitació completa en el sentit de la corona electromagnètica, segons es parteixi de l'element Oxigen (-) "011", per, una vegada acabada la primera gravitació, retrocedir pel mateix recorregut efectuat, acumulant també en la segona gravitació els elements que es trobin al seu pas, fins arribar de nou a l'element Oxigen (-) "011" del principi, per a continuar en el mateix sentit o direcció de la segona gravitació fins a completar la darrera semigravitació, on apareixerà la fórmula química Citosina.

L'obligat retrocés que es produeix en acabar la primera gravitació s'origina pel fet que el canvi de fase entre el trigrama "011" i el "100" és significatiu del model d'expansió del Cosmos, o sigui, l'anomenada "Fletxa del Temps", no oblidem que aquesta equació descriu també l'evolució del Cosmos Univers. Aquesta fletxa del temps, no pot invertir la seva trajectòria, ja que tan sols pot evolucionar des del "011" fins el "100"; és per això que no podrem continuar la gravitació en sentit contrari a la direcció d'aquesta "fletxa del temps", havent d'invertir el sentit de la trajectòria de la corona electromagnètica, tornant pel mateix camí recorregut anteriorment. D'entre totes les gravitacions a efectuar en els sis exemples d'aquesta informació, aquest fenomen tan sols s'esdevé en l'obtenció de la Citosina.

Una altra singularitat que es dóna en aquest cas és el fet que la gravitació comença a l'Oxigen (-), en el trigrama "011", i passa al següent trigrama que és l'Oxigen (+) "111", pas del qual entre ambdós trigrames és significatiu d'un model específic de canvi de fase del negatiu al positiu, semblant als que es produeixen en el canvi diametral, o de fase, quan es travessa l'equació durant les gravitacions en les que és consumit el darrer element acumulat, per la qual cosa, en aquest cas, igualment, és consumit un element, l'Oxigen (-). Altra circumstància que es dóna és la que fa que tant el primer trigrama ("011") com el segon ("111"), normalment són origen d'un canvi de fase en ells mateixos; el primer ho és des del negatiu (Yin), trigrama "011", cap el positiu (Yang), trigrama "100" (la fletxa del temps), i el segon ho és del positiu (Yang), trigrama "111", cap el negatiu (Yin) "000", el "Big-Crush", l'Univers Primitiu, que inicia la posada en marxa de la fenomenologia que posteriorment donarà origen al Cosmos Univers conegut o la gran expansió (la Creació), el "Big Bang". Aquesta anàloga identitat d'ambdós trigrames (011-111) és significativa, o produeix, un model de saturació, a la vegada que, com s'ha comentat, d'un canvi de fase, causa per la qual, en l'inici de la gravitació acumulativa dels elements, el primer element Oxigen (-) del "011" és consumit i no s'acumula en el següent Oxigen (+) "111", aquesta peculiaritat del consum de l'Oxigen (-) "011" tan sols ocorre en la primera gravitació, ja que en raó a la pròpia singularitat d'aquesta gravitació no es podrà repetir en la segona ni en la semitercera gravitació per efectuar-se el recorregut a l'invers.

La Bioinformació Analògica es troba basada en l'efecte vibracional (ones de forma) que es correspon amb tota la bioquímica, reproduint, fidel i de manera equilibrada, tota la fenomenologia i funció, d'un organisme viu; així doncs es podrà comprendre que la Biocibernètica Quàntica Hologràmica és un mètode capaç de reproduir la salut de l'individu gracies a l'efecte de tornar-lo a equilibrar, que opera analògicament en el seu propi sistema restitutori i de defenses.

  Enrere